Sens dubte el transcurs d’aquesta setmana ha estat molt emocionant lloc que ha estat marcada per la visita que hem tingut a les nostres aules de dues associacions internacionals, gràcies al nostre projecte que estem duent a terme pels alumnes de 5º de primària dins de l’àrea de Ciències Socials, que porta com a títol: El camí dels refugiats.
Les dues associacions que ens han visitat han estat: La Creu Roja (Alacant) i ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats).
A la xarrada de la Creu Roja els va acompanyar tres persones que han sofrit en les seves pròpies carns la dura realitat de sortir dels seus països d’origen sent refugiats i demanant asil al nostre país per diferents motius.
El primer d’ells en Soulaymane procedent de Costa de Marfíl (Àfrica Occidental). Suolay, així li agrada que li cridin, va haver de fugir del seu país per les contínues guerres i extorsions que existeix al seu país i ell mateix rebia. Fa únicament un any que aquesta com a refugiat al nostre país. Ens descrivia el dur que és haver d’abandonar el teu país per causes del poder i els diners.
El segon d’ells es diu Evans, procedent d’Hondures (Centre Amèrica) i resideix a Espanya des de fa 8 mesos, ja que va demanar asil polític al nostre país. Evans es dedicava a Hondures a la fotografia i reportatges de bodes. Ens va explicar que va haver d’abandonar el seu país per culpa de les extorsions i les amenaces de mort que rebia constantment per un grup molt perillós. En aquest país existeixen grups socials anomenats: “Maras”. Segons ens explicava Evans, aquests grups es dediquen a extorquir, robatoris amb violència, delictes, crim organitzat i fins i tot assassinats.
Evans ens va explicar que existeixen dos grups de “Maras”: Mara 18 i la MS 13. Les contínues amenaces i extorsions, tant a ell, al seu negoci com a la seva família li van fer prendre la decisió d’abandonar Hondures per posar la seva vida fora de perill.
La tercera persona que explicar la seva experiència va ser Emmanuel, procedent de Camerun (Àfrica Central). La història del nostre amic és una mica diferent a la dels seus companys. Emmanuel és estudiant de Bioquímica. Els seus pares a Camerun són Reyes d’una tribu i ell havia de seguir els passos del seu pare i proclamar-se rei de la seva tribu. Tot es va complicar perquè va tenir amenaces de mort gràcies a altres persones que també volien el control de la tribu. Tant a ell com la seva família van ser amenaçats de mort i fins i tot van intentar matar-lo perquè no fora rei. Per finalitzar el seu relat, Emmanuel ens va comentar amb les seves pròpies paraules: “No és més feliç la persona que més diners té, sinó la persona que viu amb un millor cor”.
L’altra xerrada que vam tenir ha estat la de l’Associació de UNHCR/ACNUR, Agència de l’ONU per als Refugiats (delegació de València). El primer de tot, Albert i el seu equip ens van explicar que es dedica l’associació ACNUR i la seua dedicació voluntària a tot el món. ACNUR és l’Agència de l’ONU per als Refugiats on milions de persones necessiten l’ajuda per sobreviure i veure els seus drets protegits. L’Agència treballa en més de 127 països per atendre les necessitats de totes les persones que han hagut de fugir a causa de la guerra, la persecució o la violació de drets humans. Amb tot això, ens van explicar amb dinàmiques amb els alumnes a la classe, les diferències que existien entri: ser un refugiat i un desplaçat, les causes per les quals les persones abandonen els seus països, les diferents realitats que existeixen en diferents països.
Per als alumnes han estat activitats emotives que els han servit per posar-nos en la pell d’aquestes persones i conèixer les diferents realitats que existeixen al món. Que no tot és de color de rosa on les persones sofreixen i moren per conflictes que gens tenen a veure amb ells. Ha estat tot un exemple la vostra visita al col·legi i mai l’oblidarem.
Ací vos deixem un resum amb fotografies de les diferents visites.
