La biblioteca torna a estar molt animada amb l’energia que ens transmitix el nostre amic bibliotecari. Res millor que un clàssic de les històries que els nostres majors ens conten al voltant del RATOLÍ PÉREZ i que el nostre superJaume a il·lustrat amb un ‘arreplego variat’ d’un dels contes més famosos de la literatura de tots els temps.
I a voltes, després de que a la biblioteca de les Rates ens conten aquestes històries tan meravelloses, a casa passen coses tan increïbles com la que va patrocinar la nostra alumna Carla. Són molts els xiquets i xiquetes que han rebut notícies del nostre protagonista del mes: el Ratolí Pérez, després d’haver gaudit de les animacions del nostre Contracontes al voltant de la figura d’aquest xicotet amic. Aci us deixem unes imatges ‘superxules‘ de Carla amb uns detalls que va rebre de part del ratolí: una miniCarta segellada i signada pel mateix Pérez i un miniDiari amb olor a formatge des del país de Ratópolis. Per suposat, tot a canvi d’una dent!
El Ratolí Pérez és un personatge de llegenda molt popular entre els nens espanyols i hispanoamericans. Igual que la fada de les dents dels països de parla anglesa, quan a un nen li cau una dent ho col · loca sota el coixí mentre dorm i, segons la tradició, aquest personatge l’hi canvia per un petit regal o per monedes . Aquesta tradició és pràcticament universal encara que adopta formes diverses en diferents cultures. Se li reconeix com “Ratoncito Pérez” als països hispanoparlants, amb l’excepció d’algunes regions de Mèxic, Perú i Xile on se li diu “el Ratolí de les Dents” ia Argentina, Veneçuela, Uruguai i Colòmbia simplement “El Ratolí Pérez”. A França se li crida “Ratolí” (la petite Souris), a Itàlia se li coneix com “Topolino”, “Topino” (Ratolí) o “Fatina” (fada) i als països anglosaxons aquest paper l’encarna el “Fada de les dents” “(Tooth Fairy). A Catalunya aquesta tasca és encomanada a “l’Angelet” (l’Angelito), al País Basc-sobretot Biscaia-, s’encarrega “Maritxu teilatukoa” (Mari la de la teulada) ia Cantàbria és “L’Esquilu dels dientis “(L’Esquirol de les dents). En alguns llocs és tradició tirar les dents dels nens a les teulades de les cases.
Font: blog d’educació infantil- http://infantilceiplabalaguera.blogspot.com.es/
