És la segona edició d’un projecte mediambiental que busca la reintroducció d’aquests animals, un d’ells en perill d’extinció
No fa molt de temps, els crancs de riu eren nombrosos al nostre territori, i era habitual anar a agafar per a menjar-se’ls. Però va arribar el cranc americà, amb una malaltia a la qual ells sobreviuen, però que afecta de mort als nostres crancs. Però un èxit gràcies en part a projectes com el del col·legi Sant Roc d’Alcoi, on ja fa dos anys que es dediquen amb els alumnes de l’ESO a criar i reintroduir en la natura exemplars de crancs. I enguany també han decidit fer-ho amb altra espècie autòctona d’ací i catalogada com a vulnerable: l’ofegabous, un amfibi semblant a una sargantana, però que viu en tolls d’aigua.
Toni Pradillo, tècnic del Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles de la Comunitat Valenciana, explica que és un animal sotmés a seguiment i un procés de recuperació de la població. Toni Pradillo i Miquel Vives, tècnic del parc natural de la Serra de Mariola, han triat els llocs adients per alliberar els animals en diferents punts del parc: per exemple per als ofegabous és necessari que no hi haja peixos, perquè es mengen els ous i bloquegen la repoblació. Aquest 13 de juny han tornat a les nostres aigües 50 ofegabous i 16 crancs de riu.
Jordi Verdú, professor de Sant Roc, explica que al llarg del projecte s’han instal·lat sis peixeres al centre perquè tota la comunitat educativa participara i poguera observar el creixement dels crancs i ofegabous. A més els estudiants de l’ESO han aprés a cuidar-los des que són larves, a criar també el seu aliment, com l’artèmia salina o la puça d’aigua de l’Albufera. El projecte ha tingut també moments emotius i complicats, com per exemple quan hagueren de separar els ofegabous en diferents peixeres perquè es menjaven uns a altres (la qual cosa va permetre també, tot siga dit, vore en directe com tornen a créixer les potes de l’animal). De les 125 larves d’ofegabous amb les que començaren, han aconseguit fer créixer de manera òptima per a alliberar a 50, una important xifra.
Un altre moment també molt tens en l’edició d’enguany del projecte va ser quan s’adonaren que la puça de l’aigua de l’Albufera, que portaven per a donar a menjar als ofegabous, portava la malaltia dels crancs americans. Es va canviar de lloc a les femelles i els seus ous per intentar curar-los amb diverses tècniques com l’oxigenació. Però no va haver-hi èxit, i enguany s’han soltat tan sols 16 crancs, tots ells mascles. Un colp, però cal recordar que l’any passat en la primera edició del projecte es va alliberar als nostres rius un total de 120 cries de cranc. Toni Pradillo ha localitzat un d’aquests crancs que se soltaren l’any passat, i l’ha ensenyat entre aplaudiments dels alumnes, molt satisfets de vore l’èxit del seu projecte. Aquest cranc estarà llest per a criar l’any pròxim, i fomentar la reintroducció de l’animal.
Tot gràcies al projecte de Sant Roc on no sols s’aprén, sinó que s’influeix de manera directa i positiva en el nostre entorn.
Escrit per Lirios Silvestre
