Sense lloc a dubtes, hem passat una Setmana Cultural de por. En el workshop “Un col·le de moltíssima por” hem viscut experiències d’allò més emocionants: pel·lícules de por, esglais en l’obscuritat, un conte al solitari refugi Cervantes i, per damunt de tot, la inoblidable acampada a l’alberg La Font de Tarragó, a Alfafara.
L’excursió al cor de la Serra Mariola fou una eixida que mai no podrem oblidar. I sabeu per què? Vos ho contem fil per randa. Dimarts a la nit, llanterna en mà, organitzàrem una expedició nocturna a la Cova del Xorro per a buscar els habitants misteriosos de la serra: els xiquets perduts, el llop assassí, la bruixa Morgana i l’aterridor vampir Vladimir, un xucla-sang que habita a l’interior de la Cova del Xorro i que totes les nits a les dotze en punt ix a buscar el seu aliment. I pel trajecte, escoltàvem històries. No podeu imaginar la por que es passa escoltant un conte de vampirs a l’entrada de la cova uns minuts abans de l’hora esmentada. “I a mi qui em mana haver-me apuntat a aquest workshop”, deien alguns.
De camí cap a l’alberg, trobar el rellotge del xiquet que es convertí en una carrasca, el frontal de l’infant assassinat i la nina sense cap va fer que la preocupació augmentara. Però el pitjor fou quan la nostra mestra Sara anà a fer les seues necessitats sense avisar ningú. Aleshores, mentre buscàvem morts de l’esglai qui pensàvem havia desaparegut, podem assegurar i assegurem, que vam veure una ombra encaputxada al costat d’un pi del paratge i com pujava per les escales de la senda. Segons després, Sara baixava camí avall i, després de contar-li el perill que ens perseguia, correguérem cap a l’alberg per a descobrir una altra desgràcia: el nostre mestre havia perdut les claus de la porta. Fou el moment més crític. Paco i sis voluntaris coratjosos -recordem que hi havia 23 alumnes- emprengueren de nou el camí cap a la cova per a trobar les claus, de manera enigmàtica, a la cadena del camí que puja a la serra.
Una vegada a l’alberg, ben entrada la matinada, encenguérem el foc per a contar contes de por a la voreta del foc i presenciar de primera mà, els sorolls estranys que feia l’edifici, els quals no ens deixaren pegar ull. L’endemà, tots disfressats, pegàrem una volteta per Alfafara. Hi havia mercat i, no sabem per què, la gent ens mirava estranyada. Una experiència única i irrepetible!
