A coneixement del medi estem treballant el projecte de l’orientació. Un tema molt interessant amb el que posarem a prova la nostra capacitat de situar-se i moure’s a l’espai. Saber utilitzar les referències de que disposa el terreny (arbres, pedres, cadires, taules, carrers, sol,…) per localitzar la posició d’un lloc, en un mapa, i saber desplaçar-se per ell amb seguretat.
Per a començar hem aprés diferents formes d’orientar-se al medi natural. Amb els mitjans que ella ens proporciona. El sol, les estreles, etc., són recursos que ens ofereix la natura per a determinar un punt cardinal.
El Sol. El sol ix per l’EST (E) i s’amaga per l’OEST (O), així que:
-
- Al matí: en eixir el sol per l’EST, l’ombra de qualsevol, serà en direcció OEST. Des d’ací podem calcular la resta de punts cardinals.
- Al vespre: en amagar-se el Sol per l’OEST, l’ombra serà en direcció EST.
Les estrelles. Si volem orientar-nos de nit, l’Estrella Polar és un punt de referència visible tot l’any, i ens indica el NORD. Observa el mapa del cel aquesta nit: AstroViewer
Senyals naturals.
-
- Les soques dels arbres tallats: als arbres tallats veurem com els anells de creixement seran més amples en una banda que en l’altra. Aquesta cara ens assenyala el Sud (perquè la cara que mira al sud està assolejada, és més calenta i l’albre es desenvolupa millor).
-
- La molsa: es desenvolupa millor en llocs ombrívols i humits, fugint de l’escalfor del sol. Per tant si trobem un arbre o una roca que tant sols té molsa en una banda, correspondrà al Nord (per ser la cara més freda i amb poc de sol).
- Les ombries i les solanes: a la part nord de les muntanyes (és a dir, la cara que mira cap al nord), la vegetació és més abundant i humida, per rebre menys el sol, es manté millor la humitat i les plantes creixen més. En canvi, a la part sud fa massa calor i la vegetació és més seca i dispersa.
Altres indicis per orientar-se a la natura
- Quan neva, la neu dura més temps en les parts ombrienques (cara Nord de la muntanya).
- Les formigues obrin els seus formiguers cap al Sud.
- Observant els penells que hi ha en alguns edificis.
- Les aus migratories emigren a la primavera al Nord, i a la tardor, cap al Sud. Les que no emigren solen construir els seus nius preferentment al Sud.
Existeixen altres métodes que si els domines, poden traure’t d’un apur, No deixen de ser molt curiosos. A continuació els expliquem:
Utilitzant un rellotge d’agulles podem orientar-nos. Abans hem de posar-lo en hora solar:retardant-lo una hora a l’hivern, i dues a l’estiu. Si dirigim l’agulla xicoteta cap al Sol, i ens imaginem una línea des de l’eix de les agulles fins a les 12h. I partim l’angle que formen en un altra línea (bisectriu). Aquesta ens dona la direcció SUD.
Hem de tindre en compte que nosaltres som a l’hemisferi Nord
Amb l’ombra d’una estaca. Si clavem en un terreny pla una estaca, marcarem amb una pedreta o marca al final de l’ombra que es veu. A continuació, deixem que pasen uns 25min, i tornem a posar una pedreta al final de l’ombra que es projecta. Ens donarem compte que l’ombra s’ha fet més xicoteta. Ara traçarem una línea recta damunt de les dues marques, i tenim l’est i l’oest. Com ja sabem que el sol ix per l’est i es posa per l’oest… Amb la ma dreta cap a l’est, i l’esquerra cap a l’oest. Nosaltres tindrem el nord al davant.
