Volem començar la notícia amb l’excursió que hem fet aquest matí hem fet al naixement del riu Vinalopó, al cor de l’estimada Serra de Mariola, per a gaudir d’una ruta naturalista i literària amb companyia dels nostres amics de classe. Podem assegurar que serà inoblidable i part de culpa la tindrà la quantitat de deixalles humanes que hem trobat. Per això, ens ha sorgit un dubte: la brossa que el “porcus humanus” deixa al camp quan el visita, es reprodueix? Ens ha impactat, a pesar de ser l’últim dels quatre grups que hem visitat el parc, com hem pogut traure tanta brossa en un mateix itinerari. Ara bé, nosaltres, de passada, hem vingut també per a tornar a netejar el parc natural i deixar-lo molt millor que abans de la nostra visita.
I cal destacar també que hem passat l’alberg Ull de Canals, on hem estat com a casa gràcies a l’amic Juansa. Com la resta dels companys, hem fet classe, hem jugat a jocs de taula i hem visitat al centre d’interpretació de la Mariola per a gaudir d’un vídeo sobre el parc natural i veure l’arbre més antic de tot el territori.
També hem gaudit en primera persona d’una d’aquelles nits d’hivern, on els maseros contaven contes als més menuts, a la vora del foc. Hem imaginat aquella època oblidada on s’escoltaven les rondalles d’”El dimoni fumador”, “I queixalets també” i “L’albarder de Cocentaina”, acompanyats per la calentoreta de les brases de la llar de foc.
Amics i amigues, vos convidem a vindre al parc perquè és meravellós, però, no sigueu “porcs” i emporteu-vos la brossa, que la Natura és de tots. Adéuuuuu.
