LA MARIA NO TÉ POR

D’entrada, és un conte infantil, sobre monstres de l’imaginari valencià. Monstres que les nostres iaies gastaven per fer por als xiquest i perquè aquestos els feren cas.

No espereu trobar els monstres moderns del cine, ni els monstres del Hallowen anglés i americà amb què ens bombardeja la publicitat. Els personatges de La Maria no té por són aquells monstres que, antigament, no fa massa, invocaven mares i iaios per a espantar els xiquets quan es portaven malament.

Hi ha els butonis, uns dimoniets molt simpàtics, que entren a les cases pel forat del pany; hi ha la Quarantamaula, una criatura que es passeja per les teulades, amb l’agilitat d’un gat; hi ha les serps amb cabellera, que ens esperen a la revolta del camí; hi ha les mumerotes, els fantasmes de mentida; i moltes més criatures llegendàries, adormides en el túnel del temps. Volen tornar a la memòria, no per espantar, perquè ja no espantarien ningú. Sinó per fer-se amics dels més menuts i compartir fantasies i aventures.» De http://pagina66.com/not/97674/-la-maria-no-te-por-vista-per-francesc-gisbertb

 [youtube http://www.youtube.com/watch?v=5L8gZePHoUM]