Fa uns dies vam poder gaudir d’una de les activitats més emocionants del projecte que tenim entre mans. Alumnes i professors de cinquè, vam rebre la visita de l’expert en aus, Àlvar Seguí. Amb ell vam comprendre com aquesta gran família animal, ha evolucionat des de l’era dels saures fins a l’actualitat. Donant lloc a les diferents espècies que poblen el nostre planeta i que s’han adaptat de manera molt distinta al seu medi natural.
Hem comprés com aquesta apassionant família de les aus, per la seua principal característica que és volar, poden fer desplaçaments molt llargs a reu del món. En aquest punt, hem introduït tot el que fa referència al seguiment i marcatge d’aus, per a estudiar-les i per posar en marxa projectes de conservació com el Canyet. Projecte de recuperació del voltor comú a les nostres comarques.
Gràcies als nous sistemes de seguiment per GPS, hem analitzat com es comporten i quines són les costums d’alguns ocells. També hem comprovat com els afecta el canvi climàtic o la ma de l’home. Curiosament aquest any a Alcoi han arribat altres espècies de voltors, com ara el voltor negre o el rupell. Després de passar uns dies a la colònia de voltors lleonats, han tornat als seus llocs d’origen. I ho hem pogut saber, gràcies a la ciència i al treball que el nostre amic Àlvar fa per donar a conèixer la fauna que ens envolta. Cal destacar que el rupell (voltor Africà) té un grau de perill de conservació com el nostre llinx ibèric.
Després d’aquesta sessió introductòria al col·legi, hem fet una excursió per vore en directe el comportament dels voltors al seu medi natural. La motivació després d’haver treballat a l’aula al nostre ‘gegant tímid’, era molt alta. La ma de Félix Rodríguez de la Fuente, i els seus documentals del Hombre y la Tierra, han sigut claus per despertar el nostre víncul pels èssers vius que conviuen amb nosaltres. Alhora que els nostres majors recordaven aquells grans moments en família front al televisor embadalits per la veu de l’amic dels animals.
El dia prometia i la climatologia acompanyava. A primera hora del matí, ens desplaçarem a peu pels Llançols cap a la buitrera. Vam fer una primera parada al Preventori per esmorzar i per tindre una xicoteta explicació, de com és fa el marcatge de voltors i d’aus en general. Ens van ensenyar tot l’instrumental que fa falta per a realitzar aquesta complexa tasca: anelles, etiquetes, peu de rei, dinamómetres,… Fins i tot, com es fan les analítiques per poder diferenciar mascles i femelles.
El principal objectiu d’aquesta activitat era poder atrapar uns quants voltors jovens i anellar-los, igual que ho fan els ornitòlegs. El dia d’abans la trampa estava preparada amb restos d’animals morts. Molt tranquil·lament per no espantar al grup de voltors, començaren a pujar cap a Sant Cristòfol. Quan ja estàvem a la vora del camí que limita amb la tanca de la vella cantera, vam poder comprovar que cap del voltors jovens havía entrat, i per tant, no podríem anellar en aquesta ocasió.
No obstant, sí que vam entrar a la caseta per observar-los i conèixer millor les seues costums. És espectacular vore’ls planar a pocs metros dels nostres caps amb tota la seua majestuositat, i posar imponents damunt la roca del penya-segat en companyia dels altres membres.
La natura es capritxosa, i no sempre podem tindre-la a la nostra ma. S’ha de ser molt constant i respetuós. No tocava, així que a la fi, van tornar de nou caminant cap al centre, amb la ilussió de poder capturar un altre dia algun membre de la comunitat, i poder sentir-nos formar part d’aquest projecte tan emocionant.
Tots aquests coneixements i les experiències viscudes aquests dies, les hem plasmat als nostres quaderns de camp. Així us deixem uns exemples:
Ací vos deixem algunes imatges de l’excursió al Canyet:
Classes B i C:
Classes A i D:
